D'acord amb l'article Los estilos educativos del Wikisaber existeixen diferents estils educatius que ens poden portar a ser uns pares autoritaris, negligents, permissius o responsables. Des del naixement del meu primer fill he estat reflexionant "involuntàriament" sobre el que representen aquests conceptes.
Després de tot aquest temps, i amb l'ajuda de l'article mencionat, estic confiat en què és una bona opció que siguem exigents i posem límits, però sense arribar a ser massa controladors, mostrant-los afecte en cada situació, intentar sempre comunicar abans d'imposar i sobretot tenir empatia, o sigui, intentar posar-nos en el seu lloc i entendre per què actuen d'una determinada manera. Segur que si ho sabéssim ens sorprendria la quantitat de vegades que no actuen només per fer-nos la punyeta...
Segons diu l'article, ser uns pares responsables pot portar als nostres fills a tenir una bona autoestima, competència social, autocontrol, autonomia i a estar motivats, a diferència de ser uns pares permissius, que pot portar als nostres fills a tenir una bona autoestima però poden ser poc madurs i tenir poc autocontrol.
Segons diu l'article, ser uns pares responsables pot portar als nostres fills a tenir una bona autoestima, competència social, autocontrol, autonomia i a estar motivats, a diferència de ser uns pares permissius, que pot portar als nostres fills a tenir una bona autoestima però poden ser poc madurs i tenir poc autocontrol.
