Club de Lectura · La nostra estructura dental no correspon a un carnívor, sinó a un frugívor!

Fa un parell d'anys durant un control rutinari em van trobar uns nivells de colesterol per damunt del que el sistema sanitari marca com a límit. Fent alguns canvis a la dieta (embotit, formatge i iogurts) vaig aconseguir disminuir-lo, tot i que sense baixar dels límits establerts. Vaig fer un esforç més amb nous canvis, però la situació continuava de manera similar. Va ser llavors quan el metge va fer el diagnòstic de per vida: Tens hipercolesterolèmia familiar! i es va quedar tan ample. O sigui, em va dir que era genètic i que no hi havia res a fer, la única solució era la medicació.

Aquí és on jo vaig començar a reflexionar i estava en contra a aquest diagnòstic. Jo pensava que si durant molts anys havia tingut mals hàbits i mala alimentació, no es podia resoldre en tant poc temps. I és clar que tenim colesterol tota la família, tots ens hem alimentat del mateix!!! Penso que evidentment que hi ha un component genètic, però de ben segur que també hi intervenen els hàbits que ha tingut la família durant tota la vida.

Aquest estiu he llegit La enzima prodigiosa, de Hiromi Shinya, un metge especialista en càncers de còlon i que fonamenta que els càncers són un desequilibri que pot ser provocat per una mala alimentació i uns mals hàbits i un sistema digestiu poc saludable. En el llibre explica les raons per les quals hem d'adquirir uns bons hàbits i una bona alimentació, alguns dels consells són:

• 85% dels aliments vegetals (50% cereals, aliments integrals i llegums, 30% vegetals i 5% fuites) i 15% proteïnes animals (peixos petits, carn, ous i llets)
• Afegir a la dieta tés, algues, llevadura de cervesa i suplements vitaminics i de minerals
• Evitar productes làctics, té en excés, cafè, sucre, tabac, alcohol, xocolata, grasses i sal que no contingui trasses minerals
• Menjar per última vegada quatre o cinc hores abans d'anar a dormir (es pot menjar fruita)
• Mastegar entre 30 i 50 vegades
• Menjar només fruita entre hores
• Menjar fruita o veure líquids de 30 a 60 minuts abans dels àpats
• Menjar cereals sense refinar
• No cuinar en excés els aliments, millor crusos o lleugerament al vapor (sempre facilitant la digestió)
• No deixar oxidar els aliments (ex: poma pelada al cap d'una estona es veu l'oxidació)
• Menjar aliments fermentats
• Beure aigua fora d'àpats (dos gots a l'aixecar-se i dos una hora abans de cada àpat)
• No pendre laxants. Utilitzar enema de cafè per netejar els intestins
• Fer exercici moderat, sense quedar-se exhaust. Buscar el més addient d'acord amb l'edat i l'estat de forma
• Agafar bons hàbits de descansar (dormir de sis a vuit hores i establir un horari fixe)
• Practicar meditació i pensament positiu
• Escoltar el cos
• Estar content, ser agraït, riure, ballar, cantar i viure apassionadament i amb compromís amb la vida, la feina i els èssers estimats.

Evidentment no penso fer tot el que diu el llibre, no sóc capaç, però si que n'agafaré alguns consells i els adaptaré a la meva vida mica en mica.

SALUT!

Club de Lectura · No demanem als nostres amics més del que ens poden donar

Des de fa molts anys que en la meva filosofia de vida hi ha inclòs que has de conèixer bé les persones en les que et relaciones i saber el que et poden donar. Si no esperes que et donin el mateix que tú els hi donaries, sinó només el que ells et poden donar segur que no et decebran mai.

És per això que he seleccionat aquesta frase com a títol del post dedicat al llibre El arte de no amargarse la vida del psicòleg Rafael Santandreu.

Rafael ens explica les dues bases que es fonamenta per tractar els seus pacients, que són el que ell anomena la terribilitis i la necessitis. Tendim a classificar les adversitats com a TERRIBLES i les nostres creences com a NECESSÀRIES i això ens provoca un malestar. És per això que considera important establir una escala (genial, molt bo, bo, normal, dolent, molt dolent i terrible) que ens pot ajudar a avaluar cada situació i veure que no és el més terrible que ens pot passar.

En el llibre també s'hi poden trobar capítols respecte a com ens hem d'acceptar a nosaltres mateixos i als altres rebaixant la importància que de vegades donem a la nostra imatge, ja que sempre trobarem gent que la respectarà. I conclou una història dient: Si algú et fa un regal i no l'acceptes, a qui pertany? Hem d'aprendre a acceptar les crítiques sense que ens afectin el nostre benestar emocional.

La darrera idea en la que em quedo és que no necessitem res concret per ser feliços, només tenir una ment sana. Quan busquem les fonts de la nostra felicitat és quan cometem errors: Sovint recordem situacions que en el passat ens havíen fet feliços i les volem portar al present; però aquella situació ja no és possible en aquest moment, com l'exemple d'aquella dona de 65 anys que desitjava tornar a quedar embarassada o aquell home que recordava amb anhel la seva època universitària. No eren els moments que els hi donaven la felicitat, sinó que en aquella època tenien la ment sana.

Si us fa mandra llegir el llibre podeu escoltar les principals idees del propi Rafael Santandreu en el programa Singulars de TV3

Club de Lectura · És just la possibilitat de realitzar un somni el que fa la vida interessant

Avui enceto una nova secció en el blog, el Club de Lectura. Hi podreu trobar reflexions sobre llibres que he anat llegint, o que m'han recomenat llegir alguna vegada, i que m'han ajudat a construir el meu camí emocional.

Un molt bon llibre introductori de la gestió emocional és El Alquimista, el qual explica la història d'un nen que vol complir el seu somni i al llarg de les aventures que li van succeïnt es van desprenent missatges en els que pot ser interessant dedicar-hi l'atenció, només us mostro un petit recull:

a) Els somnis que tenim quan som adolescents no tenen límit, però amb el temps una misteriosa força ens intenta convèncer que no és possible realitzar-los.

b) Només hi ha una cosa que faci tornar un somni impossible: La por a fracassar.

b) De vegades la vida ens envia senyals per tal que ens adonem que hem de fer o no fer alguna cosa. Sovint solem dir això vol dir que no convé o això és un símptoma que ho hem de fer, però mai som prou conscients del que estem dient i si ens adonéssim i ens fixéssim en els senyals que anem rebent moltes vegades ens ajudaríen a prendre millors decisions.

c) Sovint veiem el món tal com el volem veure, no tal com és realment.

d) Molta gent sap que els altres han de viure la vida però no tenen idea de com han de viure la seva pròpia.

e) I per acabar, el missatge més culpidor juntament amb el títol d'aquest text: Quan volem alguna cosa tot l'univers conspira perque puguis realitzar el teu somni.

Si voleu veure més frases del llibre trobareu un munt de webs que les enumeren, una d'elles és www.ennombredelalectura.blogspot.com.es

El Alquimista

Paulo Coelho