Potser ens van grans les sabates?

Pels amants de la piscina i la platja va ser un estiu per oblidar. Malgrat els entrebancs continuats dels humans, la naturalesa s'esforçava en aconseguir l'equilibri. Així que l'any següent es va poder gaudir de l'aigua d'allò més.

Era un dimarts qualsevol de vacances, havia baixat una mica la temperatura i vaig aprofitar per sortir a passejar amb la família, no perquè toqués, sinó perque em venia de gust. Estavem passejant per un camí ombrívol, respirant, mirant allò que habitualment no mirem, agafant oxígen, aire fresc, reflexionant o fins i tot deixant de fer-ho... Mentre contemplava el gaudi del meu fill amb la natura vaig veure com li canviava la cara, de veritat que se li va il·luminar i vaig poder veure com li brillaven els ulls mentre mirava cap al final del camí. Al girar-me vaig veure una parella passejant, i el nen que els acompanyava era de la mateixa quinta que el meu. Quan es van creuar les mirades els dos nens van arrencar a córrer plens d'alegria i es van fer una abraçada amb una espontaneïtat que em va arribar a emocionar.

Va ser llavors quan vaig pensar que l'estiu era massa llarg com perquè persones que s'apreciaven no es relacionéssin, i vaig decidir organitzar una trobada amb tots els companys de classe de l'any anterior. Vam quedar per anar un dia a la piscina, els nens s'ho van passar d'allò més bé i els pares vam aprofitar per conèixer-nos una mica millor; i per fer-ho vam utilitzar un gamestorming sobre els interessos de cadascú en el seu temps lliure -el poc que tenim els pares- i sobre els nens i la seva educació. Els resultats van ser aclaparadors, tothom tenia interès en passar temps i fer activitats amb la seva família i amics, fer esport i inculcar als nens un conjunt de valors, que per cert tots coincidíem que n'havíem perdut uns quants en la construcció de la societat actual.

Però realment tothom actuava per aconseguir allò que tan interès tenia? Tothom dedicava esforços en cuidar les seves relacions personals, familiars i d'amistat, en fer esport i en reflexionar sobre els valors que estaven ensenyant als seus fills? Quines accions feien per l'acompliment d'aquests objectius? De vegades tinc la sensació que em vull posar les sabates uns quants números més grans del que em toca...

Alguna vegada he llegit que som el que fem i no el que diem, i el dia que vaig conèixer l'Albert Riba em va dir: Grava't amb sang la paraula ACCIÓ. I és que moltes vegades parlem del que ens agradaria fer o de com ens pensem que som, però no fem cap acció per portar-ho a terme. Jo ja estic fent alguna cosa, i tú?

Abans de tancar aquest post no em voldria oblidar de fer referència al blog de David Balaguer, Quien motiva al motivador, del qual li he robat un tall de text del post Las bicicletas son para el verano.

Club de Lectura · És just la possibilitat de realitzar un somni el que fa la vida interessant

Avui enceto una nova secció en el blog, el Club de Lectura. Hi podreu trobar reflexions sobre llibres que he anat llegint, o que m'han recomenat llegir alguna vegada, i que m'han ajudat a construir el meu camí emocional.

Un molt bon llibre introductori de la gestió emocional és El Alquimista, el qual explica la història d'un nen que vol complir el seu somni i al llarg de les aventures que li van succeïnt es van desprenent missatges en els que pot ser interessant dedicar-hi l'atenció, només us mostro un petit recull:

a) Els somnis que tenim quan som adolescents no tenen límit, però amb el temps una misteriosa força ens intenta convèncer que no és possible realitzar-los.

b) Només hi ha una cosa que faci tornar un somni impossible: La por a fracassar.

b) De vegades la vida ens envia senyals per tal que ens adonem que hem de fer o no fer alguna cosa. Sovint solem dir això vol dir que no convé o això és un símptoma que ho hem de fer, però mai som prou conscients del que estem dient i si ens adonéssim i ens fixéssim en els senyals que anem rebent moltes vegades ens ajudaríen a prendre millors decisions.

c) Sovint veiem el món tal com el volem veure, no tal com és realment.

d) Molta gent sap que els altres han de viure la vida però no tenen idea de com han de viure la seva pròpia.

e) I per acabar, el missatge més culpidor juntament amb el títol d'aquest text: Quan volem alguna cosa tot l'univers conspira perque puguis realitzar el teu somni.

Si voleu veure més frases del llibre trobareu un munt de webs que les enumeren, una d'elles és www.ennombredelalectura.blogspot.com.es

El Alquimista

Paulo Coelho

Vols aconseguir els teus somnis?

L'Ainoa surt del despatx del Director General de Synamptics amb un somriure d'orella a orella. Després de quatre anys treballant durament li acaben de comunicar la seva nova responsabilitat, Cap de Producte. A partir d'ara tindrà al seu càrrec l'Àlex, junts havíen fet un bon equip per assolir els últims objectius que l'havíen portat a l'ascens.

Són tres quarts tocats de sis quan l'Ainoa entra al seu flamant despatx i després de seure a la cadira encoixinada i fer-la girar amb un petit impuls que es dóna sobre el terra, pot contemplar la vista panoràmica que li ofereix l'única finestra de l'habitació. Mira cap a l'infinit i reflexiona sobre la nova situació. De sobte, una calor sofocant li va desde els peus fins al cap en només mil·lèssimes de segon: l'Àlex! És un pencaire i no s'aturarà en la seva carrera cap a l'ascens... el que havia estat el seu company de fatigues en els darrers quatre anys ara podia suposar un perill!

El desig fonamental de l'Ainoa és el seu propi benefici i plaer, sense importar-li el dels que treballen amb ella. És persuasiva i seductora i no li importa manipular els altres per aconseguir els seus objectius. A partir d'ara la seva relació amb l'Àlex canviarà, i les seves accions seran en benefici propi, de fet, tal com havia fet en els darrers quatre anys...

Tot i això la confiança cega que gaudeix de l'Àlex li dóna bastant marge i l'utilitza continuament apartant-lo alhora del camí, i en pocs mesos ha aconseguit fer-li perdre la il·lusió i motivació. Avui l'Àlex fa exclusivament el que se li mana, essent un bon treballador però sense capacitat de pensar ni aportar noves idees. Això, a l'Ainoa li va perfecte, però l'Àlex no va a treballar content, i cada dia li costa una mica més trobar la motivació per llevar-se i anar cap a la feina...

Aquest relat vol mostrar com en moltes situacions de la vida ensopeguem amb persones que només tenen interessos propis i alhora gaudeixen d'unes magnífiques habilitats que utilitzen per anul·lar la gent del seu voltant sense que aquests els hi puguin fer ombra en l'acompliment dels seus objectius. És de vital importància detectar aquestes actituds i contrarestar-les mostrant il·lusió i motivació. Crear el nostre propi projecte personal ens ajudarà veure la llum enmig de tots els núvols que aniran apareguen i podrem superar qualsevol adversitat.

El vídeo es titula LUCHA POR TUS SUEÑOS. Explica molt clarament aquest tipus d'actituds i el que cal fer per superar-les.