Benvinguda

Aquest és el meu segon blog, en el primer (Camí per la memòria) volia fer com en el conte de Hansel i Gretel, deixant engrunes de pa al camí per a poder-lo recordar més endavant. En aquest cas crec que el camí no existeix i m'agradaria anar posant pedres que ajudéssin a construïr-lo.

Ara farà 4 anys que vaig ser pare per primera vegada i desde llavors no puc deixar de pensar en quina pot ser la millor educació que pot rebre una persona, perque penso que podem estar educant-nos i reeducant-nos al llarg de tota la nostra vida.

En els darrers anys l'emergència del fenòmen gestió emocional ens està invadint d'informació, alguna d'ella molt interessant. M'agradaria poder-ne fer una selecció i recull, que per altra banda estic convençut que si som capaços d'escoltar-la i aplicar-la ens pot ajudar a tenir més moments de felicitat, tan a nosaltres mateixos com als nostres fills.

Avui he llegit a La Vanguardia la notícia "Els metges demanen que les escoles incloguin la gestió emocional", i seguint un enllaç m'he topat amb La Contra "Educar es enseñar al joven a estar a solas consigo mismo" i he pensat que havia d'anar recordant els missatges que s'en deriven, què millor que escriure-ho i compartir-ho amb vosaltres?

Espero que tingueu una agradable passejada pel camí de les emocions!