És un dissabte qualsevol, he dormit bé i no m'ha costat gens llevar-me. Pocs minuts després he pujat la persiana i he vist que feia un sol esplèndid. Que bé! he pensat, així que he decidit anar a esmorzar a la terrassa d'un bar proper per a poder gaudir d'aquest magnífic matí.
M'he situat en un lloc on m'ha semblat que estaria còmode i he demanat un earl grey aromatitzat amb canyella, fa un temps que el te forma part inseperable dels meus moments de relax. He començat a repassar l'actualitat a través d'un diari local mentre escoltava de cua d'ull una parella situada en una taula propera. Diria que cap dels dos arribava als quaranta anys, els hi posat més o menys la meva edat, i anaven acompanyats de dos nens. El gran deuria tenir uns deu anys i el petit en feia 4 la setmana vinent, almenys això és el que m'ha dit l'Oriol quan s'ha apropat encuriosit per aquell líquid vermellós que m'estava prenent. Sense donar-hi més importància ha girat cua i ha tornat cap a la seva taula cantant i saltant.
Els seus pares, després d'amonestar-lo, li han comentat que es mantingués a la cadira pintant alguna cosa, igual que feia el seu germà. No els he pogut deixar d'observar mentre veia el gran amb mala cara per no poder complir amb l'exercici que estava realitzant. No seguia bé el traç del dibuix i passava de la línia quan el pintava. La seva mare li ha dit que ho estava fent malament i ell ha replicat que ja havia dit mil vegades que no sabia dibuixar. El seu pare l'ha consolat dient-li que ell també és un desastre dibuixant i que potser és genètic. Així doncs que el nen s'ha quedat més tranquil. I convençut que no sabia dibuixar?
La meva sorpresa ha estat quan he vist el dibuix que ha aconseguit l'Oriol, m'ha recordat d'una manera increïble el dibuix que il·lustra aquest text; evidentment salvant les distàncies. No seguia cap traç i al pintar es passava de totes les línies, però quan els seus pares ho han vist han dit molt bé Oriol!! a l'uníson. I m'he quedat amb la sensació que el nen ha marxat convençut que sabia dibuixar.
La situació m'ha fet recordar la teoria de la creença limitant, i al arribar a casa he revisat alguns articles. Entre altres he vist ¿Qué son las creencias limitantes?, Creencias limitantes, que son y como podemos cambiarlas i Creencias limitantes. Eres lo que crees que eres? Us convido a que seguiu l'enllaç que considereu interessant per conèixer millor el concepte.
