Vols aconseguir els teus somnis?

L'Ainoa surt del despatx del Director General de Synamptics amb un somriure d'orella a orella. Després de quatre anys treballant durament li acaben de comunicar la seva nova responsabilitat, Cap de Producte. A partir d'ara tindrà al seu càrrec l'Àlex, junts havíen fet un bon equip per assolir els últims objectius que l'havíen portat a l'ascens.

Són tres quarts tocats de sis quan l'Ainoa entra al seu flamant despatx i després de seure a la cadira encoixinada i fer-la girar amb un petit impuls que es dóna sobre el terra, pot contemplar la vista panoràmica que li ofereix l'única finestra de l'habitació. Mira cap a l'infinit i reflexiona sobre la nova situació. De sobte, una calor sofocant li va desde els peus fins al cap en només mil·lèssimes de segon: l'Àlex! És un pencaire i no s'aturarà en la seva carrera cap a l'ascens... el que havia estat el seu company de fatigues en els darrers quatre anys ara podia suposar un perill!

El desig fonamental de l'Ainoa és el seu propi benefici i plaer, sense importar-li el dels que treballen amb ella. És persuasiva i seductora i no li importa manipular els altres per aconseguir els seus objectius. A partir d'ara la seva relació amb l'Àlex canviarà, i les seves accions seran en benefici propi, de fet, tal com havia fet en els darrers quatre anys...

Tot i això la confiança cega que gaudeix de l'Àlex li dóna bastant marge i l'utilitza continuament apartant-lo alhora del camí, i en pocs mesos ha aconseguit fer-li perdre la il·lusió i motivació. Avui l'Àlex fa exclusivament el que se li mana, essent un bon treballador però sense capacitat de pensar ni aportar noves idees. Això, a l'Ainoa li va perfecte, però l'Àlex no va a treballar content, i cada dia li costa una mica més trobar la motivació per llevar-se i anar cap a la feina...

Aquest relat vol mostrar com en moltes situacions de la vida ensopeguem amb persones que només tenen interessos propis i alhora gaudeixen d'unes magnífiques habilitats que utilitzen per anul·lar la gent del seu voltant sense que aquests els hi puguin fer ombra en l'acompliment dels seus objectius. És de vital importància detectar aquestes actituds i contrarestar-les mostrant il·lusió i motivació. Crear el nostre propi projecte personal ens ajudarà veure la llum enmig de tots els núvols que aniran apareguen i podrem superar qualsevol adversitat.

El vídeo es titula LUCHA POR TUS SUEÑOS. Explica molt clarament aquest tipus d'actituds i el que cal fer per superar-les.

Estic segur que (no) ho aconseguiré

És un dissabte qualsevol, he dormit bé i no m'ha costat gens llevar-me. Pocs minuts després he pujat la persiana i he vist que feia un sol esplèndid. Que bé! he pensat, així que he decidit anar a esmorzar a la terrassa d'un bar proper per a poder gaudir d'aquest magnífic matí.

M'he situat en un lloc on m'ha semblat que estaria còmode i he demanat un earl grey aromatitzat amb canyella, fa un temps que el te forma part inseperable dels meus moments de relax. He començat a repassar l'actualitat a través d'un diari local mentre escoltava de cua d'ull una parella situada en una taula propera. Diria que cap dels dos arribava als quaranta anys, els hi posat més o menys la meva edat, i anaven acompanyats de dos nens. El gran deuria tenir uns deu anys i el petit en feia 4 la setmana vinent, almenys això és el que m'ha dit l'Oriol quan s'ha apropat encuriosit per aquell líquid vermellós que m'estava prenent. Sense donar-hi més importància ha girat cua i ha tornat cap a la seva taula cantant i saltant.

Els seus pares, després d'amonestar-lo, li han comentat que es mantingués a la cadira pintant alguna cosa, igual que feia el seu germà. No els he pogut deixar d'observar mentre veia el gran amb mala cara per no poder complir amb l'exercici que estava realitzant. No seguia bé el traç del dibuix i passava de la línia quan el pintava. La seva mare li ha dit que ho estava fent malament i ell ha replicat que ja havia dit mil vegades que no sabia dibuixar. El seu pare l'ha consolat dient-li que ell també és un desastre dibuixant i que potser és genètic. Així doncs que el nen s'ha quedat més tranquil. I convençut que no sabia dibuixar?

La meva sorpresa ha estat quan he vist el dibuix que ha aconseguit l'Oriol, m'ha recordat d'una manera increïble el dibuix que il·lustra aquest text; evidentment salvant les distàncies. No seguia cap traç i al pintar es passava de totes les línies, però quan els seus pares ho han vist han dit molt bé Oriol!! a l'uníson. I m'he quedat amb la sensació que el nen ha marxat convençut que sabia dibuixar.

La situació m'ha fet recordar la teoria de la creença limitant, i al arribar a casa he revisat alguns articles. Entre altres he vist ¿Qué son las creencias limitantes?, Creencias limitantes, que son y como podemos cambiarlas i Creencias limitantes. Eres lo que crees que eres? Us convido a que seguiu l'enllaç que considereu interessant per conèixer millor el concepte.

L'autoestima a les 8.00 del matí

És dilluns, avui he pensat que em llevaria d'hora per poder aixecar el nen amb calma i bon humor. Ho tenia tot preparat, però no hi havia manera de despertar-lo, la son l'ha tornat a vèncer... Se m'ha començat a fer tard, com cada dia, i m'he començat a posar nerviós, com només algun dia; però és que tornava a fer tard a la feina. M'he enfadat amb el nen i li he dit alguna cosa que no m'agrada haver-li dit i que intentaré no repetir.

Demà al matí ha de venir el camió del gasoil, segur que si ho sap s'aixeca d'un salt... i sense son? així que és el que l'ha vençut avui, la son o la il·lusió?

El video que segueix explica a la perfecció com robem autoestima i motivació als nostres fills sense adonar-nos-en. La durada és d'11 minuts, que per part meva, i dels meus fills, no han estat perduts. El que s'hi explica també és aplicable al món laboral.

Benvinguda

Aquest és el meu segon blog, en el primer (Camí per la memòria) volia fer com en el conte de Hansel i Gretel, deixant engrunes de pa al camí per a poder-lo recordar més endavant. En aquest cas crec que el camí no existeix i m'agradaria anar posant pedres que ajudéssin a construïr-lo.

Ara farà 4 anys que vaig ser pare per primera vegada i desde llavors no puc deixar de pensar en quina pot ser la millor educació que pot rebre una persona, perque penso que podem estar educant-nos i reeducant-nos al llarg de tota la nostra vida.

En els darrers anys l'emergència del fenòmen gestió emocional ens està invadint d'informació, alguna d'ella molt interessant. M'agradaria poder-ne fer una selecció i recull, que per altra banda estic convençut que si som capaços d'escoltar-la i aplicar-la ens pot ajudar a tenir més moments de felicitat, tan a nosaltres mateixos com als nostres fills.

Avui he llegit a La Vanguardia la notícia "Els metges demanen que les escoles incloguin la gestió emocional", i seguint un enllaç m'he topat amb La Contra "Educar es enseñar al joven a estar a solas consigo mismo" i he pensat que havia d'anar recordant els missatges que s'en deriven, què millor que escriure-ho i compartir-ho amb vosaltres?

Espero que tingueu una agradable passejada pel camí de les emocions!