Ja he arribat, entro i dic un bon dia amb una sonoritat que mostra el meu caràcter tímid. Hi ha quatre persones en aquesta petita i acollidora botiga, i la resposta que aconsegueixo a la meva salutació és un silenci absolut. Penso que potser he parlat massa baix, com em passa sovint, i repeteixo el bon dia amb convenciment, que aquesta vegada em surt més enèrgic. Hi ha una clienta que està recollint la seva comanda i juntament amb la dependenta estan massa ocupades amb el canvi per atendre a la meva petició, només una ràpida mirada de reüll d'aquesta última...
De les altres dues persones de la cua, una senyora d'edat avançada em respon un bon dia jove prou alegre, mentre que un home que aparenta menys de 40 anys opta per ignorar-me. Fent-li una repassada arribo a la conclusió que comprarà bolleria i l'engolirà tan ràpid que l'esòfag no hi podrà dir la seva tot dirigint-se a la feina; i precisament no sembla entusiasmat de poder-hi anar, cosa que hauria de ser d'estranyar en les circumstàncies actuals. Fins i tot m'agradaria afegir: en qualsevol de les circumstàncies...
És en aquell moment que em proposo la possibilitat de millorar l'ambient d'aquell forn de pa que tan simpàtic em cau. Els propers dies entro a la botiga amb un somriure d'orella a orella, amb energia i fent algun comentari intentant utilitzar el millor del meu sentit de l'humor.
Després d'una setmana, al entrar a la botiga la noia que despatxa no em defuig la mirada, més aviat el contrari, busca poder-la encreuar i em somriu amb complicitat. Les converses que es generen impliquen a tots els clients i realment, crec que l'ambient de la botiga ha canviat!
Si cerqueu una mica per la xarxa no us costarà trobar altres escrits que fan referència a l'actitud passiva de la societat actual. M'ha encantat la història del Sr. Bon dia o també les reflexions de Pedro Amador en el seu post re-aprendiendo a saludar.
I per acabar us proposo un exercici: Imagineu que tothom amb qui coincidiu durant un dia us transmetés el que transmet el nen de la foto, penseu que tíndrieu un dia més feliç? Us agradaria que les persones amb qui compartiu la vida tinguéssin dies més feliços?
Bon dia!! (i t'ho dic amb un gran somriure a la cara)
ResponderEliminarM'agrada molt aquesta reflexió. Diuen que un 90% del transcurs del dia a dia dependrà de l'actitud amb què l'afrontem. Ens costa massa llevar-nos pensant en positiu, dirigir-nos als altres amb empatia i energia positiva. És més...darrerament em preocupa l'ús del mòbil a tota hora i a per tot arreu. Crec que l'únic que fa és encapsular-nos encara més en nosaltres mateixos. I el problema no és només perdre'ns tot el que passa al nostre voltant, sinó que a més cada cop ens torna més passius i ens costa més fer aquest treball que ens proposes.
Una actitud positiva genera, la majoria de les vegades, respostes positives.
El canvi del dia a dia és a les nostres mans.
Faré l'exercici que ens proposes!!
Gràcies!!
Gràcies pel comentari! (i també ho dic amb un gran somriure)
ResponderEliminarEn prenc nota, i penso que properament haurem d'escriure bastant sobre com afecta l'ús del mòbil a les nostres relacions. Penso que són una gran eina i que ens poden ajudar a crear vincles interessants, però ens haurem d'esforçar per a fer-ne un bon ús.
Tal com dius, sembla que cada vegada estiguem més passius i ens costa més tenir una actitud positiva que ens pot generar respostes positives. Crec que el secret es troba en aconseguir dinàmiques positives, i penso que ho podem aconseguir!
Gràcies de nou!