Bon dia!

Vaig camí a la fleca on hi compro el pa gairebé cada dia. Tenen una barreta, 0'60€, que és la mida justa que necessito per dinar, no m'en sobre ni m'en falta.

Ja he arribat, entro i dic un bon dia amb una sonoritat que mostra el meu caràcter tímid. Hi ha quatre persones en aquesta petita i acollidora botiga, i la resposta que aconsegueixo a la meva salutació és un silenci absolut. Penso que potser he parlat massa baix, com em passa sovint, i repeteixo el bon dia amb convenciment, que aquesta vegada em surt més enèrgic. Hi ha una clienta que està recollint la seva comanda i juntament amb la dependenta estan massa ocupades amb el canvi per atendre a la meva petició, només una ràpida mirada de reüll d'aquesta última...

De les altres dues persones de la cua, una senyora d'edat avançada em respon un bon dia jove prou alegre, mentre que un home que aparenta menys de 40 anys opta per ignorar-me. Fent-li una repassada arribo a la conclusió que comprarà bolleria i l'engolirà tan ràpid que l'esòfag no hi podrà dir la seva tot dirigint-se a la feina; i precisament no sembla entusiasmat de poder-hi anar, cosa que hauria de ser d'estranyar en les circumstàncies actuals. Fins i tot m'agradaria afegir: en qualsevol de les circumstàncies...

És en aquell moment que em proposo la possibilitat de millorar l'ambient d'aquell forn de pa que tan simpàtic em cau. Els propers dies entro a la botiga amb un somriure d'orella a orella, amb energia i fent algun comentari intentant utilitzar el millor del meu sentit de l'humor.

Després d'una setmana, al entrar a la botiga la noia que despatxa no em defuig la mirada, més aviat el contrari, busca poder-la encreuar i em somriu amb complicitat. Les converses que es generen impliquen a tots els clients i realment, crec que l'ambient de la botiga ha canviat!

Si cerqueu una mica per la xarxa no us costarà trobar altres escrits que fan referència a l'actitud passiva de la societat actual. M'ha encantat la història del Sr. Bon dia o també les reflexions de Pedro Amador en el seu post re-aprendiendo a saludar. 


I per acabar us proposo un exercici: Imagineu que tothom amb qui coincidiu durant un dia us transmetés el que transmet el nen de la foto, penseu que tíndrieu un dia més feliç? Us agradaria que les persones amb qui compartiu la vida tinguéssin dies més feliços?

Potser ens van grans les sabates?

Pels amants de la piscina i la platja va ser un estiu per oblidar. Malgrat els entrebancs continuats dels humans, la naturalesa s'esforçava en aconseguir l'equilibri. Així que l'any següent es va poder gaudir de l'aigua d'allò més.

Era un dimarts qualsevol de vacances, havia baixat una mica la temperatura i vaig aprofitar per sortir a passejar amb la família, no perquè toqués, sinó perque em venia de gust. Estavem passejant per un camí ombrívol, respirant, mirant allò que habitualment no mirem, agafant oxígen, aire fresc, reflexionant o fins i tot deixant de fer-ho... Mentre contemplava el gaudi del meu fill amb la natura vaig veure com li canviava la cara, de veritat que se li va il·luminar i vaig poder veure com li brillaven els ulls mentre mirava cap al final del camí. Al girar-me vaig veure una parella passejant, i el nen que els acompanyava era de la mateixa quinta que el meu. Quan es van creuar les mirades els dos nens van arrencar a córrer plens d'alegria i es van fer una abraçada amb una espontaneïtat que em va arribar a emocionar.

Va ser llavors quan vaig pensar que l'estiu era massa llarg com perquè persones que s'apreciaven no es relacionéssin, i vaig decidir organitzar una trobada amb tots els companys de classe de l'any anterior. Vam quedar per anar un dia a la piscina, els nens s'ho van passar d'allò més bé i els pares vam aprofitar per conèixer-nos una mica millor; i per fer-ho vam utilitzar un gamestorming sobre els interessos de cadascú en el seu temps lliure -el poc que tenim els pares- i sobre els nens i la seva educació. Els resultats van ser aclaparadors, tothom tenia interès en passar temps i fer activitats amb la seva família i amics, fer esport i inculcar als nens un conjunt de valors, que per cert tots coincidíem que n'havíem perdut uns quants en la construcció de la societat actual.

Però realment tothom actuava per aconseguir allò que tan interès tenia? Tothom dedicava esforços en cuidar les seves relacions personals, familiars i d'amistat, en fer esport i en reflexionar sobre els valors que estaven ensenyant als seus fills? Quines accions feien per l'acompliment d'aquests objectius? De vegades tinc la sensació que em vull posar les sabates uns quants números més grans del que em toca...

Alguna vegada he llegit que som el que fem i no el que diem, i el dia que vaig conèixer l'Albert Riba em va dir: Grava't amb sang la paraula ACCIÓ. I és que moltes vegades parlem del que ens agradaria fer o de com ens pensem que som, però no fem cap acció per portar-ho a terme. Jo ja estic fent alguna cosa, i tú?

Abans de tancar aquest post no em voldria oblidar de fer referència al blog de David Balaguer, Quien motiva al motivador, del qual li he robat un tall de text del post Las bicicletas son para el verano.

Club de Lectura · És just la possibilitat de realitzar un somni el que fa la vida interessant

Avui enceto una nova secció en el blog, el Club de Lectura. Hi podreu trobar reflexions sobre llibres que he anat llegint, o que m'han recomenat llegir alguna vegada, i que m'han ajudat a construir el meu camí emocional.

Un molt bon llibre introductori de la gestió emocional és El Alquimista, el qual explica la història d'un nen que vol complir el seu somni i al llarg de les aventures que li van succeïnt es van desprenent missatges en els que pot ser interessant dedicar-hi l'atenció, només us mostro un petit recull:

a) Els somnis que tenim quan som adolescents no tenen límit, però amb el temps una misteriosa força ens intenta convèncer que no és possible realitzar-los.

b) Només hi ha una cosa que faci tornar un somni impossible: La por a fracassar.

b) De vegades la vida ens envia senyals per tal que ens adonem que hem de fer o no fer alguna cosa. Sovint solem dir això vol dir que no convé o això és un símptoma que ho hem de fer, però mai som prou conscients del que estem dient i si ens adonéssim i ens fixéssim en els senyals que anem rebent moltes vegades ens ajudaríen a prendre millors decisions.

c) Sovint veiem el món tal com el volem veure, no tal com és realment.

d) Molta gent sap que els altres han de viure la vida però no tenen idea de com han de viure la seva pròpia.

e) I per acabar, el missatge més culpidor juntament amb el títol d'aquest text: Quan volem alguna cosa tot l'univers conspira perque puguis realitzar el teu somni.

Si voleu veure més frases del llibre trobareu un munt de webs que les enumeren, una d'elles és www.ennombredelalectura.blogspot.com.es

El Alquimista

Paulo Coelho

Vols aconseguir els teus somnis?

L'Ainoa surt del despatx del Director General de Synamptics amb un somriure d'orella a orella. Després de quatre anys treballant durament li acaben de comunicar la seva nova responsabilitat, Cap de Producte. A partir d'ara tindrà al seu càrrec l'Àlex, junts havíen fet un bon equip per assolir els últims objectius que l'havíen portat a l'ascens.

Són tres quarts tocats de sis quan l'Ainoa entra al seu flamant despatx i després de seure a la cadira encoixinada i fer-la girar amb un petit impuls que es dóna sobre el terra, pot contemplar la vista panoràmica que li ofereix l'única finestra de l'habitació. Mira cap a l'infinit i reflexiona sobre la nova situació. De sobte, una calor sofocant li va desde els peus fins al cap en només mil·lèssimes de segon: l'Àlex! És un pencaire i no s'aturarà en la seva carrera cap a l'ascens... el que havia estat el seu company de fatigues en els darrers quatre anys ara podia suposar un perill!

El desig fonamental de l'Ainoa és el seu propi benefici i plaer, sense importar-li el dels que treballen amb ella. És persuasiva i seductora i no li importa manipular els altres per aconseguir els seus objectius. A partir d'ara la seva relació amb l'Àlex canviarà, i les seves accions seran en benefici propi, de fet, tal com havia fet en els darrers quatre anys...

Tot i això la confiança cega que gaudeix de l'Àlex li dóna bastant marge i l'utilitza continuament apartant-lo alhora del camí, i en pocs mesos ha aconseguit fer-li perdre la il·lusió i motivació. Avui l'Àlex fa exclusivament el que se li mana, essent un bon treballador però sense capacitat de pensar ni aportar noves idees. Això, a l'Ainoa li va perfecte, però l'Àlex no va a treballar content, i cada dia li costa una mica més trobar la motivació per llevar-se i anar cap a la feina...

Aquest relat vol mostrar com en moltes situacions de la vida ensopeguem amb persones que només tenen interessos propis i alhora gaudeixen d'unes magnífiques habilitats que utilitzen per anul·lar la gent del seu voltant sense que aquests els hi puguin fer ombra en l'acompliment dels seus objectius. És de vital importància detectar aquestes actituds i contrarestar-les mostrant il·lusió i motivació. Crear el nostre propi projecte personal ens ajudarà veure la llum enmig de tots els núvols que aniran apareguen i podrem superar qualsevol adversitat.

El vídeo es titula LUCHA POR TUS SUEÑOS. Explica molt clarament aquest tipus d'actituds i el que cal fer per superar-les.

Estic segur que (no) ho aconseguiré

És un dissabte qualsevol, he dormit bé i no m'ha costat gens llevar-me. Pocs minuts després he pujat la persiana i he vist que feia un sol esplèndid. Que bé! he pensat, així que he decidit anar a esmorzar a la terrassa d'un bar proper per a poder gaudir d'aquest magnífic matí.

M'he situat en un lloc on m'ha semblat que estaria còmode i he demanat un earl grey aromatitzat amb canyella, fa un temps que el te forma part inseperable dels meus moments de relax. He començat a repassar l'actualitat a través d'un diari local mentre escoltava de cua d'ull una parella situada en una taula propera. Diria que cap dels dos arribava als quaranta anys, els hi posat més o menys la meva edat, i anaven acompanyats de dos nens. El gran deuria tenir uns deu anys i el petit en feia 4 la setmana vinent, almenys això és el que m'ha dit l'Oriol quan s'ha apropat encuriosit per aquell líquid vermellós que m'estava prenent. Sense donar-hi més importància ha girat cua i ha tornat cap a la seva taula cantant i saltant.

Els seus pares, després d'amonestar-lo, li han comentat que es mantingués a la cadira pintant alguna cosa, igual que feia el seu germà. No els he pogut deixar d'observar mentre veia el gran amb mala cara per no poder complir amb l'exercici que estava realitzant. No seguia bé el traç del dibuix i passava de la línia quan el pintava. La seva mare li ha dit que ho estava fent malament i ell ha replicat que ja havia dit mil vegades que no sabia dibuixar. El seu pare l'ha consolat dient-li que ell també és un desastre dibuixant i que potser és genètic. Així doncs que el nen s'ha quedat més tranquil. I convençut que no sabia dibuixar?

La meva sorpresa ha estat quan he vist el dibuix que ha aconseguit l'Oriol, m'ha recordat d'una manera increïble el dibuix que il·lustra aquest text; evidentment salvant les distàncies. No seguia cap traç i al pintar es passava de totes les línies, però quan els seus pares ho han vist han dit molt bé Oriol!! a l'uníson. I m'he quedat amb la sensació que el nen ha marxat convençut que sabia dibuixar.

La situació m'ha fet recordar la teoria de la creença limitant, i al arribar a casa he revisat alguns articles. Entre altres he vist ¿Qué son las creencias limitantes?, Creencias limitantes, que son y como podemos cambiarlas i Creencias limitantes. Eres lo que crees que eres? Us convido a que seguiu l'enllaç que considereu interessant per conèixer millor el concepte.

L'autoestima a les 8.00 del matí

És dilluns, avui he pensat que em llevaria d'hora per poder aixecar el nen amb calma i bon humor. Ho tenia tot preparat, però no hi havia manera de despertar-lo, la son l'ha tornat a vèncer... Se m'ha començat a fer tard, com cada dia, i m'he començat a posar nerviós, com només algun dia; però és que tornava a fer tard a la feina. M'he enfadat amb el nen i li he dit alguna cosa que no m'agrada haver-li dit i que intentaré no repetir.

Demà al matí ha de venir el camió del gasoil, segur que si ho sap s'aixeca d'un salt... i sense son? així que és el que l'ha vençut avui, la son o la il·lusió?

El video que segueix explica a la perfecció com robem autoestima i motivació als nostres fills sense adonar-nos-en. La durada és d'11 minuts, que per part meva, i dels meus fills, no han estat perduts. El que s'hi explica també és aplicable al món laboral.

Benvinguda

Aquest és el meu segon blog, en el primer (Camí per la memòria) volia fer com en el conte de Hansel i Gretel, deixant engrunes de pa al camí per a poder-lo recordar més endavant. En aquest cas crec que el camí no existeix i m'agradaria anar posant pedres que ajudéssin a construïr-lo.

Ara farà 4 anys que vaig ser pare per primera vegada i desde llavors no puc deixar de pensar en quina pot ser la millor educació que pot rebre una persona, perque penso que podem estar educant-nos i reeducant-nos al llarg de tota la nostra vida.

En els darrers anys l'emergència del fenòmen gestió emocional ens està invadint d'informació, alguna d'ella molt interessant. M'agradaria poder-ne fer una selecció i recull, que per altra banda estic convençut que si som capaços d'escoltar-la i aplicar-la ens pot ajudar a tenir més moments de felicitat, tan a nosaltres mateixos com als nostres fills.

Avui he llegit a La Vanguardia la notícia "Els metges demanen que les escoles incloguin la gestió emocional", i seguint un enllaç m'he topat amb La Contra "Educar es enseñar al joven a estar a solas consigo mismo" i he pensat que havia d'anar recordant els missatges que s'en deriven, què millor que escriure-ho i compartir-ho amb vosaltres?

Espero que tingueu una agradable passejada pel camí de les emocions!